Història de l'espai

El Teatre del Mar s'ha construït sobre la base de la Sala Rex des Molinar, una sala amb prop de cinquanta anys d'història, i d'aquesta manera s'ha convertit en hereu de la tradició teatral d'aquest conegut barri de Palma.

El local parroquial va ser la primera sala de teatre des Molinar. Amb una orientació diferent del Teatre del Mar, agafaria des de l'actual escenari fins a la Llar d'Ancians. L'escenari d'aquella sala coincidia amb l'actual, però amb unes dimensions més reduïdes.

El primer teatre, que més que un teatre pròpiament dit era un local parroquial d'Acció Catòlica -també anomenat Hogar Parroquial- data de finals dels anys quaranta. Va ser construït a partir d'una recol·lecta i fou inaugurat pel bisbe. Aquest centre era focus de la majoria de les iniciatives culturals col·lectives des Molinar -s'hi feia teatre, però també s'hi celebraven les festes de la patrona, s'hi feien xocolatades, ball i recitals de poemes-.

Lligat a l'Església, com tot en aquell temps, desplegava un ampli ventall d'activitats culturals. Era una sala multiús a l'estil del moment i l'únic lloc on es podien reunir els veïns des Molinar, una mena de centre cultural i de lleure.

En aquella primera època teatral, hi havia dos grups de teatre, la qual cosa suposava unes quaranta persones implicades. Per un costat hi havia els més joves, que feien les obres subministrades pels Salesians de Barcelona -Els pastorets, Per no entendre es castellà, Funerals i danses o El capitán Pérez són alguns dels títols-; i per l'altre, els majors, que feien obres més clàssiques com El puñal del godo, Tierra baja i Amor de madre, o costumistes de Joan Mas, Mingo Revulgo, etc.

	En Tomeu de Sa Drassana

Cada mes s'hi estrenava una obra. Això significa que cada quinze dies, com a mínim, hi havia una estrena a l'Hogar Parroquial, i que l'activitat teatral era frenètica.

Veteranos des Molinar, Acció Catòlica des Molinar, Companyia Orient, Grup de Llevant, han estat alguns dels noms amb què s'han batejat aquests grups d'aficionats des Molinar.

L'únic teatre en català permès eren les obres de teatre regional: Un estudiant del dia -«una obra de intenso dramatismo, donde contrasta lo antiguo y lo moderno en lucha apasionada por la conquista de la inteligencia»-, Coses Noves -«sainete cómico en un acto»-, Mestre Lau es taconer -«obra en tres actos original de D. José Tous y Maroto, con decorados exprofeso para esta obra»-.

Els actors eren, en argot actual, multidisciplinaris i multiús, i feien de tot. Els doblers que treien de les funcions i de les rifes s'invertia en els decorats i en el vestuari. Tot quedava allà mateix, per millorar la sala i els espectacles.

Villa Juanita

L'aspiració final de totes aquestes inquietuds era disposar d'un teatre, una sala amb capacitat per a un bon escenari i un bon pati de butaques. El problema, com sempre, era econòmic, així que barriada i Església es posen mans a l'obra, i comencen a recaptar fons. A la bacina de la missa dels diumenges se'n passa una a posta per a les obres de la futura nova sala.

D'aquesta manera, i amb ajut de la parròquia, comencen les obres d'un teatre al Molinar: la Sala Rex. Tothom hi aporta el que pot: materials i feina. Encara que les obres les dirigeix un constructor, tothom de la barriada hi participa, els fusters s'encarreguen de l'escenari, les finestres, les bigues; els al·lots, a poalades de terra, fan el soterrani de davall l'escenari, que serà l'espai reservat a camerinos i a fossat per on apareixen els dimonis o fantasmes, i on se situava l'apuntador.

	Una fadrina estantissa

Per inaugurar-lo, el juliol de 1953, l'Agrupació Artística des Molinar va escollir l'obra El divino impaciente, de José M. Pemán. Una magnífica representació d'una obra sense precedents, segons assegura el programa, amb 37 actors en escena i «japoneses, indígenas y grupos de niños malayos». La seguiran moltes altres noves o ja estrenades a la sala anterior: El puñal del godo, El octavo no mentir, Amor de madre, i també obres d'autors mallorquins (Mas, Capellà, etc.).

En els anys cinquanta s'hi desplega una intensíssima activitat teatral. Els assajos són diaris, en un cantó de la sala un grup llegeix l'obra escollida mentre a l'escenari assagen els altres. Les estrenes continuen el seu ritme entusiàstic, cada quinze dies o cada setmana.

Veterans des Molinar

Al mateix temps s'utilitza el pati adjacent. Cada any a l'estiu se celebra la Fiesta en el Aire amb participació de diversos artistes que aspiren a aconseguir el premi. S'hi donen cita rapsodes, cantants, etc. Curiosament, també el Teatre del Mar aprofità aquest espai durant els estius dels anys 1993 i 1994 per fer-hi el CabaRex.

En aquell temps, les obres de major èxit eren les còmiques, ja hi havia prou preocupacions en la vida de cada dia com per anar a veure drames. Però també se n'hi feren, de drames, i un dels més coneguts fou La campana de la Almudaina, de Palou i Coll, «un drama lleno de intrigas, una página de heroismo y valor histórico», aclareix el fulletó publicitari.

Al teatre s'hi cercava una expansió, divertir-se i riure. No es demanaven grans complicacions ni grans muntatges per passar-ho bé. Qualsevol cosa, per senzilla que fos, ajudava la gent a evadir-se dels problemes quotidians. A més, els drames portaven molta més feina, però quan es muntaven s'aprofitaven i es representaven més temps, dues o tres setmanes seguides, perquè la gent de fora des Molinar també pogués assistir a les funcions.

Els reis 1982

Cap als anys seixanta la parròquia va llogar la Sala Rex a un empresari, i durant deu anys s'hi desenvolupà una activitat cinematogràfica. Aquesta tònica va continuar fins gairebé els anys vuitanta, tot i que, com estipulava el contracte de lloguer, hi va haver algunes representacions teatrals, sobretot a càrrec del grup teatral Orient de la mateixa barriada.

Aquesta situació es va mantenir fins als anys vuitanta, en què es tanca la sala, malgrat que acollirà d'una manera esporàdica activitats socioculturals de la barriada com cursos o reunions.

Precisament va ser en un d'aquests cursos per als joves des Molinar que un membre d'Iguana Teatre descobrí la sala i s'hi fixà. L'any 1991 Iguana Teatre es va embarcar en una nova aventura i llogà la sala. El pas següent va ser donar a conèixer la Sala Rex, i el seu projecte per rehabilitar-la i reconvertir-la en una sala polivalent amb el nom de Teatre del Mar.

El grup teatral, conscient de la dificultat de dur endavant en solitari aquest projecte tan ambiciós, començà a treballar per crear una entitat que aglutinàs els representants del món cultural i teatral. D'aquesta manera es constituí, el 1993, la Fundació Teatre del Mar.