  |
|
| RETALLS DE PREMSA (1992) |
Els antecedents del Teatre del Mar els trobam en la trajectòria i la voluntat d'Iguana Teatre -l'actual companyia titular del teatre- de tirar endavant un projecte de programació teatral a Palma. La companyia, creada el 1985 amb l'estructura de cooperativa de treball associat com a centre de producció professional, tenia una llarga experiència, però la programació d'un espai teatral, encara que no desconeguda, els plantejava nous reptes. D'entrada, la dificultat i la impossibilitat que Iguana Teatre dugués a terme aquest projecte en solitari.
Des de 1989 la seu de la companyia era una possessió al Secar de la Real que anomenaven Cortó, on assajaven els seus espectacles de carrer, Nit de Foc i Myotragus, hi tenien els tallers, els magatzems i fins i tot hi vivien alguns dels seus membres. Però, a finals de 1990, a partir d'un curs de teatre que donaren membres d'Iguana a joves des Molinar, conegueren la Sala Rex i es plantejaren la possibilitat de traslladar-se a aquest barri mariner.
Fou en aquell moment quan, d'una banda, entraren en contacte amb diferents entitats del barri, com l'associació de veïns, l'associació de la tercera edat -que tenia les seves oficines al mateix teatre-, els joves des Molinar, la parròquia -com a representant de la propietat-, etc. El 1991 arribà el moment de redactar el primer contracte, amb el bisbat i, més concretament, amb el bisbe.
D'altra banda, els membres d'Iguana llogaren unes naus a uns dos-cents metres, batejades amb el nom de Naus del Mar, i hi traslladaren les oficines, els magatzems i els tallers. Les Naus hagueren de ser condicionades, perquè en arribar-hi estaven en molt mal estat, i això els suposà un esforç econòmic i d'energies considerable. Ells mateixos s'hagueren d'encarregar de buidar-les de fems, pintar-les i fer les instal·lacions necessàries -aigua i electricitat- en un procés en el qual invertiren un any i mig.
El 1991 la companyia s'instal·là al Molinar, carregada de deutes i de feina, i ja havien firmat un contracte de lloguer del teatre per quinze anys. El teatre (la Sala Rex) en un primer moment s'usà tan sols com a sala d'assajos, però tothom coincidia en una aspiració: algun dia s'hauria d'obrir com a teatre amb programació estable. Així, una vegada superat el primer cop d'instal·lar-se en un nou emplaçament, començaren a treballar en el projecte d'obrir un teatre nou a Palma.
| |
Visita del ministre de Cultura,
Sr. Jordi Solé Tura (1992).
Foto: Carme Planells
|
Els espectacles d'Iguana Teatre eren coneguts arreu, havien estat molt ben valorats per l'opinió pública, per altres professionals i per tota mena d'institucions i d'entitats, però la companyia es trobà amb un repte importantíssim, rehabilitar i posar en marxa un teatre, i dos objectius: d'una banda, condicionar un teatre, que és, sens dubte, la infraestructura cultural més cara, i, d'altra banda, obrir-lo amb una programació estable i d'interès públic.
El cost d'un projecte així era elevadíssim. Bastava comprovar la inversió que era necessària en altres espais de les mateixes característiques a la resta de l'Estat. Així mateix, de seguida es va imposar la idea que l'espai fos polivalent, característica que augmentava els costos, però que era imprescindible per afrontar un projecte que s'esperava transcendís la immediatesa: un teatre del segle xxi.
Es va confeccionar un projecte que durant l'any 1992 es va distribuir entre institucions públiques, entitats i personalitats del món cultural. El resultat varen ser 100 adhesions al projecte d'entitats i personalitats; si llegim aquestes adhesions, comprovarem que el Teatre del Mar reuní en un espai les aspiracions que, en matèria teatral, tenien moltes de les persones destacades de la cultura d'aquesta terra.
Iguana es plantejà oferir aquest espai a la ciutadania per mitjà d'una entitat que reunís tots aquests suports: una fundació. Així, a finals de 1992, va néixer la idea de crear la Fundació Teatre del Mar.
Des dels seus orígens, Iguana ha volgut oferir un teatre d'art, un teatre de servei públic, en la llengua pròpia, d'un repertori universal i propi, encaminat a satisfer unes necessitats artístiques i socials dels ciutadans. El Manifest Fundacional d'Iguana Teatre, redactats entorn de l'any 1987, donen una idea de quins objectius regien els inicis de la companyia, principis que no s'han abandonat mai, i que durant l'elaboració del projecte, la posada en marxa del Teatre del Mar i fins avui, han presidit les actuacions que la Fundació, fent-los seus, ha dut a terme.
|
- El teatre com a lloc de concurrència de totes les arts que es donen en una comunitat, amb una visió íntegra i alhora artesanal de la feina, aprofitant al màxim els propis recursos: decorats, vestuari, elements d'utillatge, textos, etc.
- Acceptació prioritària d'un tipus d'iniciatives que tenguin l'aspiració de projectar-se cap al futur, que sorgeixen amb la clara vocació de perdurar. Els bons resultats, les modificacions (millores) teatrals i la disposició envers la cultura només es produeixen amb el temps i després d'un treball seriós i específic. Això es dóna ben clarament en el món del teatre.
- Arribar a la plena consciència del fet teatral en el seu vessant polític i cultural, dins la societat en la qual representam la nostra feina. Els homes i dones reunits col·lectivament i dialèctica hi poden exercir una incidència directa. Col·laborant en el desenvolupament del teatre s'ajuda a tota la col·lectivitat a retrobar-se gràcies a ell.
- Aconseguir, dins les possibilitats que permeti el moment, un lloc on la comunitat es reuneixi per escoltar i gaudir lliurement d'allò que uns membres de la pròpia comunitat els proposen i que neix de les necessitats i instints de millora de tots.
- Crear espectadors, en allò que sigui possible, a tots els grups socials, procurant que els espectacles tenguin el màxim nivell artístic i oferint una programació d'ampli interès al preu més reduït possible.
- Mantenir una gestió transparent en un sistema de col·laboració amb les entitats públiques. Duent a terme aquesta activitat d'índole cultural amb inquietuds socials i cercant un finançament just i al marge de beneficis econòmics o ànim de lucre, propi del teatre comercial.
- Ritualitzar el fet d'anar al teatre com a lloc de celebració d'unes sensibilitats compartides. Cultivant aquesta singular unió que s'estableix entre uns determinats actors i el seu públic.
|
També la inqüestionable competència tècnica i artística dels membres d'Iguana Teatre es va complementar amb la participació de col·laboradors, sense els quals el projecte del Teatre del Mar no hauria estat possible. Entre el suport de diverses entitats, caldria destacar les primeres entitats que foren patrones, a més d'Iguana Teatre: la UIB, l'OCB, i l'Associació de veïns des Molinar, que des del primer moment veié la necessitat de disposar d'un equipament cultural per al barri
El 28 de gener de 1993 culminà tot aquest procés -descobrir l'edifici, decidir condicionar-lo, recuperar-lo com a teatre i cercar suport institucional- i es presentà la Fundació Teatre del Mar al Centre de Cultura de «Sa Nostra» de Palma.
|
