<del>La bona alumna</del>
Residència d'escriptura dramàtica amb la Fundació SGAE
Lectura oberta a públic: 23 de novembre 20h
Autor: Héctor Seoane
Cronograma: juny - novembre
Assesor principal: Alfonso Plou
Assessora col·laboradora: Carme Planells
Direcció: Pere Fullana
Intèrprets: Esperança Font, Toni Pons, Vanessa Roman, Aina Salom
Amb un to poètic i visceral, amb diàlegs suggerents i àgils, aquest text ens parla de memòria, de llegat, d'amistat.
Amb una mescla de personatges vius i d'altres encara més vius, ens convida a demanar-nos, què fem amb tot allò que hem perdut? Quin preu hem de pagar per avançar?
Tot això, sense perdre el sentit de l'humor.
(la proposta el 12 d'octubre)
En un espai indefinit de l'illa de Mallorca, on la modernitat i el turisme voraç amenacen amb devorar les arrels culturals, un grup de personatges navega pels complexos llaços que els uneixen. En el centre d'aquesta trama, les relacions entre mares i fills s'entrellacen amb reflexions sobre la vida i la mort, revelant el pes de les herències emocionals i els silencis no resolts.
La proposta es desenvolupa en un ambient carregat de simbolisme, on el passat i el present xoquen. A través de diàlegs íntims i tibants, els personatges enfronten no sols els seus propis fantasmes, sinó també les cicatrius d'un entorn urbà cada vegada més desfigurat.
Què queda de nosaltres quan els paisatges que ens defineixen desapareixen?
Amb un to poètic i visceral, l'autor explora les contradiccions entre la preservació del patrimoni cultural i el creixement desenfrenat que impulsa la indústria del turisme. Entre la memòria i l'oblit, el text convida a reflexionar sobre la nostra connexió amb els que ens van precedir i el llegat que deixem en un món que sembla devorar les seves pròpies arrels.
_
1 de juliol
LA BONA ALUMNA (Títol descartat)
PERSONATGES
CLIMENT
Representa la febre urbanística.
Climent hereta l'antiga fàbrica tèxtil de la seva família, un edifici en ruïnes, tancat fa gairebé quaranta anys.
BEATRIZ
Representa la defensa del patrimoni i la memòria històrica.
Al voltant dels quaranta anys. Filla de Bàrbara, una antiga treballadora de la fàbrica tèxtil, i amiga de la infància d'Amelia, expropietària de la fàbrica.
AMELIA
És la memòria cultural en si mateixa.
Al voltant dels seixanta anys. Mare de Climent.
Ex propietària de la fàbrica i qui va tancar l'activitat d'aquesta.
En aquest temps de documentació, després de navegar i buscar molt al voltant dels punts de partida establerts, he sofert un canvi bastant violent de l'enfocament. Deixaríem de costat l'analfabetisme, la migració, la solitud i el suïcidi. Crec convenient reduir i fer zoom en, principalment, només una part de les temàtiques inicials; el territori, la indústria tèxtil, la memòria.
Donant lloc a un diàleg entre "la febre urbanística", d'una banda, i la "conservació del patrimoni/memòria", per l'altre. Héctor Seoane
______________________________________________________________
10 de juny
TÍTOL: La bona alumna
PERSONATGES
Bàrbara
Cristina
SINOPSI INICIAL
Bàrbara ha estat "fabricant" de teixits d'ençà que era una nina. Ara a punt de fer els setanta-cinc anys. Té un desig; aprendre a escriure i llegir.
Per això demanarà ajuda a Cristina, una jove de vint anys que es converteix en la seva nova "neta adoptiva", dins el programa d'apadrinament de persones majors.
Passa una cosa, però. L'objectiu final de Bàrbara amb el seu desig, és poder escriure les seves últimes voluntats abans de suïcidar-se.
Aquest projecte vols abordar problemàtiques socials rellevants, com la solitud, l'exclusió social i l'analfabetisme, a través d'un diàleg entre dues generacions i un repàs a la història de la indústria tèxtil a Mallorca.
"jo li deia a la dona del banc que em llegís el que havia de signar, que m'havia deixat les ulleres i no veia la lletra. Però era mentida, clar"
"Mi hija vive en Alemania y mi hijo en Estados Unidos. Cuando me llaman, me dicen que me pongo triste. Entonces cada vez me llaman menos".
Aqusta i altres testimonis similars. m'han fet pensar i voler esciure un text al voltant d'aquestes problemàtiuqes, que sobretot afecten a persones majors de 65 anys; d'una banda la solitud, d'altra banda l'exclusió i autoexplusió social, i la vergonya que provoca l'analfabetisme. Héctor Seoane
