#YOSOLOQUERÍABAILAR és un projecte expandit que consta de tres píndoles creatives, cada una d'elles pot funcionar independetment l'una de l'altre però es complementen. Tot parteix del: m'agrada ballar. Perquè ballem? quina és la motivació de la societat per ballar? que mou la creació i la necesitat de moure el cos? el projecte sorgeix de la necessitat que tenim de qüestionar-nos el que fem.

#YOSOLOQUERÍABAILAR sorgeix de la reflexió, i la investigació sobre què és el plaer de ballar. Ego-plaer: el plaer que senten els cossos quan es mouen, i el plaer de construir, amb aquesta dansa, mons poètics, metàfores del tot, de cossos compartits amb el públic.

Aquesta crisi actual està passant pels nostres cossos, ho estem vivint diàriament, estem sobreexposats a una infoxicació que ens situa en un estat de vulnerabilitat, de preocupació i exposició a alguna cosa que no podem controlar i que ataca directament al cos. Volem posar l’índole en aquest cos, que cada individu cuida i estima. On després d’aquest període estrany i aïllat de l’exterior s’ha autoexplorat i reconciliat amb el diàleg entre la pausa i el moviment. És a dir, el fet d’haver estat sols ens ha portat a relacionar-nos amb el nostre cos a través del moviment, i s’ha revelat que és imprescindible per sobreviure. Per molts de nosaltres, el cos era una via d’escapament, un esbarjo dins aquest confinament. Hem descobert el plaer de moure’l, com gaudir i escoltar-se un mateix des del propi cos i el moviment. Però alhora hem experimentat la necessitat del contacte amb els altres, de moure’ns dintre de les relacions humanes, l’enyorança d’una dansa comunitària. Nosaltres volem explorar aquest nou paradigma entre el plaer de ballar i la distància del propi cos amb contacte a l’altre o l’exterior.


Comprar entrades